Pasajes en Pali Citados en el Discurso del Día 10

Atta-dipa viharatha,
atta-sarana
ananna-sarana.
Dhamma-dipa viharatha,
Dhamma-sarana,
ananna-sarana.

--Maha-Parinibbana Sutta,
Digha Nikaya, 16.

Haz de ti una isla,
haz de ti tu refugio;
no existe ningún otro refugio.
Haz del Dhamma tu isla,
haz del Dhamma tu refugio;
no existe ningún otro refugio.


Caratha bhikkhave carikam
bahujana-hitaya, bahujana-sukhaya,
lokanukampaya,
atthaya hitaya sukhaya
devamanussanam.
Ma ekena dve agamittha.
Desetha bhikkhave Dhammam
adikalyanam,
majjhekalyanam, pariyosanakalyanam
sattham sabyanjanam.
Kevalaparipunnam parisuddham
brahmacariyam pakasetha.

Santi satta apparajakkhajatika

assavanata Dhammassa parihayanti.
Bhavissanti Dhammassa annataro.

--Dutiya Marapasa Sutta,
Samyutta Nikaya, VI (I). 5.

Id por los caminos, oh monjes,
para beneficio y felicidad de muchos,
por compasión hacia el mundo,
para el bien, beneficio y felicidad
de dioses y hombres.
Que no vayan dos en la misma dirección.
Enseñad el Dhamma, oh monjes,
que es beneficioso al inicio, en el medio,
y al final—
tanto en su espíritu como en su letra.
Divulgad la Vida Noble, que es totalmente completa
[no requiere adiciones]
y pura
[no requiere sustracciones].
Existen seres con sólo una brizna de polvo
en sus ojos
que se perderán a menos que escuchen el Dhamma.
Tales personas comprenderán la verdad.


Ye dhamma hetuppabhava
tesam hetum tathagato aha
tesam ca yo nirodho;
evam vadi mahasamano.

--Vinaya, Mahavagga, I. 23 (40).

De aquellos fenómenos que surgen por una causa,
el Iluminado ha proclamado la causa
y también su cesación;
Esta es la 'doctrina' del Gran Eremita.


Pannatti thapetva visesena passati'ti
vipassana.

--Ledi Sayadaw, Paramattha Dipani.

Vipassana significa observar la realidad de manera especial,
yendo más allá de la verdad aparente.


Ditthe ditthamattam bhavissati,
sute suttamattam bhavissati,
mute muttamattam bhavissati,

vinnate vinnatamattam bhavissati.

--Udana, I. x.

En lo visto sólo habrá lo visto;
en lo oído sólo habrá lo oído;
en lo olfateado, saboreado, tocado sólo habrá
lo olfateado, saboreado, tocado;
en lo conocido sólo habrá lo conocido.


So kaya-pariyantikam vedanam
vedayamano,
kaya-pariyantikam vedanam
vedayami'ti pajanati.
Jivita-pariyantikam vedanam
vedayamano,
jivita-pariyantikam vedanam
vedayami'ti pajanati.

--Paathama Gelanna Sutta,
Samyutta Nikaya, XXXVI (II). i. 7.

Experimentando sensaciones por todas partes
dentro de los límites del cuerpo,
él comprende, “Estoy experimentando sensaciones
por todas partes dentro de los límites del cuerpo.”
Experimentando sensaciones dondequiera que haya vida
dentro del cuerpo,
él comprende, “Estoy experimentando sensaciones
dondequiera que haya vida dentro del cuerpo.”


Iti ajjhattam va kaye kayanupassi
viharati,
bahiddha va kaye kayanupassi
viharati,
ajjhatta-bahiddha va kaye
kayanupassi viharati.
Samudaya-dhammanupassi va
kayasmim viharati,
vaya-dhammanupassi va kayasmim
viharati,
samudaya-vaya-dhammanupassi va
kayasmim viharati.
Atthi kayo'ti va pan'assa sati
paccupatthita hoti,
yavadeva nana-mattaya patissati
-mattaya

annissito ca viharati
na ca kinci loke upadiyati.
Evam'pi kho bhikkheave bhikkhu
kaye kayanupassi viharati.

--Maha-Satipattha Sutta,
Digha Nikaya, 22.

Así mora observando el cuerpo en el cuerpo
internamente;
mora observando el cuerpo en el cuerpo externamente

mora observando el cuerpo en el cuerpo tanto interna
como externamente.
Mora observando el fenómeno
del surgir en el cuerpo;
mora observando el fenómeno
del desaparecer en el cuerpo;
mora observando el fenómeno
del surgir y desaparecer en el cuerpo.
Ahora su atención está establecida,
"Esto es cuerpo."
Esta conciencia se desarrolla hasta el punto
en que existe mera comprensión y mera observación,
y él mora desapegado
y no se aferra a nada en el mundo.
Así, oh bhikkhus,
es como un bhikkhu verdaderamente mora
observando el cuerpo en el cuerpo.


Ti-ratana sarana:

Buddham saranam gacchami.
Dhammam saranam gacchami.
Sangham saranam gacchami.

Panca-sīla:

Panatipata veramani sikkhapadam
samadiyami.
Adinnadana veramani sikkhapadam
samadiyami.
Kamesu micchacara veramani sikkhapadam
samadiyami.
Musa-vada veramani sikkhapadam
samadiyami.
Sura-meraya-majja-pamadatthana
veramani sikkhapadam samadiyami.


Atthanga-sīla:

Panatipata veramani sikkhapadam
samadiyami.
Adinnadana veramani sikkhapadam
samadiyami.
Kamesu micchacara veramani sikkhapadam
samadiyami.
Musa-vada veramani sikkhapadam
samadiyami.
Sura-meraya-majja-pamadatthana
veramani sikkhapadam samadiyami.

Vikala bhojana veramani sikkhapadam
samadiyami.
Nacca-gita-vadita-visuka-dassana-
mala-gandha-vilepana-dharana-
mandana-vibhusanatthana veramani
sikkhapadam samadiyami.

Ucca-sayana maha-sayana veramani
sikkhapadam samadiyami.

Refugio en la Gema Triple:

Tomo refugio en el Buddha.
Tomo refugio en el Dhamma.
Tomo refugio en el Sangha.

Los Cinco Preceptos:

Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de matar seres vivos.
Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de tomar lo que no me ha sido dado.
Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de conducta sexual inadecuada.
Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de la palabra incorrecta.
Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de intoxicantes, que son la causa
de comportamiento imprudente.

Los Ocho Preceptos:

Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de matar seres vivos.
Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de tomar lo que no me ha sido dado.
Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de conducta sexual inadecuada.
Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de la palabra incorrecta.
Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de intoxicantes, que son la causa
de comportamiento imprudente.
Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de comer a horas inadecuadas.
Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de bailar; cantar, instrumentos musicales;
entretenimientos mundanos; adornarme con guirnaldas, perfumes, o cosméticos;
llevar joyas.
Asumo la regla de entrenamiento de abstenerme
de usar camas altas o lujosas.