A continuació trobareu el text complet del discurs pronunciat pel Sr. Goenka el dimarts 29 d’agost del 2000, a la sala d’assemblees generals de les Nacions Unides als participants de la Cimera del Mil·lenni per la Pau Mundial.
Espiritualitat universal per la pau, per S.N. Goenka
Data: 29 d’agost del 2000A continuació trobareu el text complet del discurs pronunciat pel Sr. Goenka el dimarts 29 d’agost del 2000, a la sala d’assemblees generals de les Nacions Unides als participants de la Cimera del Mil·lenni per la Pau Mundial.
Quan hi ha foscor es necessita llum. Avui en dia, amb l’agonia causada pels conflictes violents, la guerra i els vessaments de sang, el món necessita pau i harmonia més que mai. Aquest és un enorme desafiament per als líders religiosos i espirituals. Acceptem aquest desafiament.
Cada religió té una forma externa o closca i una essència interna o nuclear. La capa exterior consisteix en ritus, rituals, cerimònies, creences, mites i doctrines; varien d'una religió a una altra. Però hi ha un nucli interior comú a totes les religions: les ensenyances universals de moralitat i caritat, d'una ment disciplinada i pura plena d'amor, compassió, bona voluntat i tolerància. És aquest comú denominador el que els líders religiosos han d’emfatitzar, i els fidels religiosos han de practicar. Si donem la importància deguda a l'essència de totes les religions i mostrem una major tolerància pels aspectes superficials, podem minimitzar el conflicte
Tota persona ha de ser lliure de professar i seguir la seva fe. No obstant això, en fer-ho, ha d'anar amb compte de no abandonar la pràctica de l'essència de la seva religió, de no destorbar els altres amb les seves pràctiques religioses i de no condemnar o menysprear altres creences.
Atesa la diversitat de creences, com superar les diferències i aconseguir un pla concret per a la pau? Al Buda -l'Il·luminat- sovint se li acostaven persones de diferents creences. Ell els deia: "Deixem de costat les nostres diferències. Parem esment en allò que podem convenir, i posem-ho en pràctica. Per què discutir?" Aquest savi consell conserva encara tot el seu valor avui dia.
Vinc d'una terra antiga que ha donat lloc a moltes escoles de filosofia i espiritualitat al llarg dels segles. Malgrat els episodis aïllats de violència, el meu país ha estat un model de coexistència pacífica. Fa uns 2300 anys va ser governat per Ashoka el Gran, l'imperi del qual es va estendre des de l'actual Afganistan fins a Bangladesh. Al llarg del seu regne, aquest governant compassiu va fer que s'inscrivissin edictes en pedra, proclamant que totes les confessions havien de ser respectades; i com a resultat, els seguidors de totes les tradicions espirituals van sentir-se segurs sota el seu domini. Va demanar a la gent que visqués una vida moral, que respectés els pares i la gent gran, i que s'abstingués de matar. Les paraules amb les quals va exhortar els seus súbdits continuen sent rellevants avui dia:
Un no ha d'honrar només la pròpia religió i condemnar les altres. Ans al contrari, un ha d'honrar altres religions per vàries raons. En fer-ho, ajudarà la seva pròpia religió a créixer i també prestarà un servei a les religions dels altres. En fer altrament, cavarà la tomba de la seva pròpia religió i també danyarà altres religions. Aquell que honra la seva religió i condemna altres religions ho fa potser per devoció a la seva religió, pensant, "glorificaré la meva religió"; però les seves accions danyen més greument la seva pròpia religió. La concòrdia és bona. Escoltem tots -i estiguem disposats a escoltar- les doctrines professades pels altres. (Edicte de la Roca12)
L'emperador Ashoka representa una gloriosa tradició de coexistència tolerant i d'unió pacífica. Aquesta tradició perdura encara avui entre governs i governants. Un exemple és el noble monarca d'Oman, que ha donat terres per a esglésies i temples d'altres credos mentre practicava la seva pròpia religió amb tota la devoció i diligència. Estic segur que governants -i governs- compassius com aquest continuaran sorgint en el futur en moltes parts del món. Tal com es diu, "Benaurats els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu".
Està molt clar que els partidaris de la violència perjudiquen en primer lloc els seus propis familiars i amics. Poden fer-ho directament, per la seva intolerància, o indirectament, en provocar una resposta violenta a les seves accions. D'altra banda, se’ns ha dit, "Benaurats els misericordiosos, perquè ells obtindran misericòrdia". Aquesta és la llei de la naturalesa. També pot ser anomenada el decret o camí de Déu. El Buda va dir, "L'hostilitat pot ser erradicada no per l'hostilitat sinó sols pel seu contrari". Això és un Dharma etern [llei espiritual]". El que a l'Índia es coneix com a Dharma no té res a veure amb l'hinduisme, el budisme, el jainisme, el cristianisme, l’islam, el judaisme, el sikhisme o qualsevol altre "isme". No és sinó aquesta senzilla veritat: abans de fer mal als altres, et fas mal primer a tu generant negativitat mental; i en eliminar la negativitat, pots trobar la pau interior i enfortir la pau en el món.
La pau de la ment per a la pau mundial
Tota religió digna d'aquest nom crida els seus fidels a viure una vida moral i ètica, a aconseguir el domini de la ment i a cultivar la puresa del cor. Una tradició diu, "Estima el teu proïsme"; una altra diu, Salaam walekum - "Que la pau sigui amb tu"; una altra diu, Bhavatu sabbamangalam o Sarve bhavantu sukhinah - "Que tots els éssers siguin feliços". Ja sigui la Bíblia, l'Alcorà o el Gita, les escriptures conviden a la pau i la fraternitat. Des del Mahavir fins a Jesús, tots els grans fundadors de religions han estat models de tolerància i pau. No obstant això, el nostre món és sovint pres per lluites religioses i sectàries, o fins i tot la guerra - perquè donem importància només a l'aspecte exterior de la religió i descurem la seva essència. El resultat és la falta d'amor i compassió en la ment.
La pau en el món no es podrà aconseguir a menys que hi hagi pau interior als individus. Agitació i pau no poden coexistir. Una manera d'aconseguir la pau interior és la Vipassana o meditació de comprensió profunda - una tècnica d'autoobservació i descobriment de la veritat no sectària, científica i orientada a resultats. La pràctica d'aquesta tècnica aporta una comprensió experimental de com interactuen la ment i el cos. Cada vegada que la negativitat sorgeix en la ment, com ara l'odi, desencadena sensacions desagradables en el cos. Cada vegada que la ment genera amor desinteressat, compassió i bona voluntat, tot el cos s'inunda de sensacions agradables. La pràctica de la Vipassana també revela que l'acció mental precedeix a tota acció física i verbal, i determina si aquesta acció serà sana o no. La ment és el més important. És per això que hem de trobar mètodes pràctics per fer que la ment sigui pacífica i pura. Aquests mètodes engrandiran l'eficàcia de la declaració conjunta que sorgeixi d'aquesta Cimera Mundial de la Pau.
L'antiga Índia va donar dues pràctiques al món. Una és l'exercici físic de les postures de ioga (Asanas) i el control de la respiració (Pranayama) per a mantenir el cos sa. L'altra és l'exercici mental de Vipassana per a mantenir la ment sana. Persones de qualsevol fe poden –i de fet- practiquen tots dos mètodes. Al mateix temps, poden seguir les seves pròpies religions en pau i harmonia; no hi ha la necessitat de conversió, font comuna de tensió i conflicte.
Perquè la societat sigui pacífica, més i més membres de la societat han de ser pacífics. Com a líders, tenim la responsabilitat de donar exemple, de ser una inspiració. Un savi va dir una vegada: "Es necessita una ment equilibrada per a equilibrar la ment desequilibrada dels altres".
En termes globals, una societat pacífica trobarà la manera de viure en pau amb el seu entorn natural. Tots entenem la necessitat de protegir el medi ambient, de deixar de contaminar-lo. Allò que ens impedeix actuar d'acord amb aquesta noció és la reserva de contaminants mentals, com ara la ignorància, la crueltat o la cobdícia. Eliminar aquests contaminants afavorirà la pau entre els éssers humans, a més d'una relació equilibrada i saludable entre la societat humana i el seu entorn natural. Així és com la religió pot promoure la protecció del medi ambient.
La no violència: la clau per a la definició de la religió
És inevitable que hi hagi diferències entre les religions. No obstant això, en reunir-se en aquesta Cimera Mundial de la Pau, els líders de totes les confessions majoritàries han demostrat que volen treballar per la pau. Que la pau sigui doncs el primer principi de la "Religió Universal". Declarem junts que ens abstindrem de matar, que condemnem la violència. També insto els líders polítics a unir-se a aquesta declaració, atès el paper clau que juguen per a instaurar la pau o la guerra. Ja sigui que s'uneixin a nosaltres o no, almenys fem una declaració aquí i ara: en lloc d'acceptar la violència i l'assassinat, declarem que condemnem incondicionalment aquests actes, especialment la violència perpetrada en nom de la religió.
Alguns líders espirituals han tingut la sagacitat i el coratge de condemnar la violència comesa en nom de la seva pròpia fe. Poden haver-hi diferents postures filosòfiques i teològiques sobre l'acte de buscar el perdó o indultar la violència i l'assassinat del passat; però el mer fet de reconèixer la violència perpetrada en el passat implica que va ser un error i que no serà tolerada en el futur.
Sota l'ègida de les Nacions Unides, tractem de formular una definició de la religió i l'espiritualitat que destaqui la no violència i negui la tolerància a la violència o l'assassinat. No hi hauria major desgràcia per a la humanitat que fracassar a definir la religió com a sinònim de pau. Aquesta Cimera podria proposar la idea de "religió universal" o "espiritualitat no sectària", per a la seva aprovació per l'ONU.
Estic segur que aquesta Cimera ajudarà a focalitzar l'atenció del món en el veritable propòsit de la religió:
La religió no ens separa;
ens ensenya pau i puresa de cor.
Felicito els organitzadors d'aquesta històrica Cimera per la seva visió i esforços. I felicito els líders religiosos i espirituals que han tingut la maduresa de treballar per la reconciliació, donant esperança a la humanitat que la religió i l'espiritualitat ens conduiran a un futur pacífic.
Que tots els éssers estiguin lliures de l'aversió i siguin feliços.
Que la pau i l'harmonia prevalguin.